|
Cançons catala.
Em perdo lluny, perdo fins a la meva identitat, surant alt, sense saber on virar. Quan t'assec dintre del meu navegar, mentre el vent m'ajuda a oblidar. Mirantel cel les meves llàgrimes cauran, enfosquint una forma de plorar. Transformaré la teva rondalla en el meu millor conte. Tanca els ulls i veuràs que no esmento. Una poesia per a oblidar un pensament, on estancar algun record, per a esborrar una promesa que em vas fer i que no val més. Una paraula per a callar una mirada, per a tancar dos ulls trists que he d'evitar, estalviant-me aquestes hores lentes les quals vénen però no es van. Quan et tinc al meu costat i no estàs, quan corrent ja no puc caminar, Plovent dintre del meu cor està, la teva imatge fixa que no puc bandejar. Transformaré la teva rondalla en el meu millor conte, Tanca els ulls i veuràs que no esmento Una poesia per a oblidar un pensament, on estancar algun record, per a esborrar una promesa que em vas fer i que no val més. Una paraula per a callar una mirada, per a tancar dos ulls trists que he d'evitar, estalviant-me aquestes hores lentes les quals vénen però no es van. Una paraula per a callar una mirada, per a tancar dos ulls trists que he d'evitar, estalviant-me aquestes hores lentes les quals vénen però no es van. Una poesia per a oblidar un pensament, on estancar algun record, per a esborrar una promesa que em vas fer els teus ulls trists que em disti, un somriure que és per a oblidar una poesia que és per a oblidar
|
|
DOS LETRAS
|